v tr [Se conjuga como: morder] 1 [perdonar] absoldre, perdonar. Absolver a un pecador, absoldre un pecador. 2 [declarar no culpable] absoldre. 3 [de una promesa, un juramento, etc] deslligar, alliberar, eximir. [...]
[Se conjuga como: desviar] v tr 1 [desatar] deslligar. 2 desembolicar. Desliar un paquete, desembolicar un paquet. 3 [el mosto] separar el solatge (o les mares) de. v pron 4 deslligar-se. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
deslliurar de eximir de dispensar de deslligar de fer quiti, alliberar d'una obligació pecuniària, moral, etc. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
v tr 1 [separar, desatar] desprendre, deslligar, separar. 2 [despedir] desprendre, exhalar. Este perfume desprende un aroma muy suave, aquest perfum desprèn una aroma molt suau. 3 [emitir] alliberar, emetre. Un cuerpo que desprende calor, un cos que allibera calor. 4 [soltar] treure. El pedernal [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
alliberar dispensar absoldre, eximir d'una pena, d'un deure, d'una obligació, d'una responsabilitat. llicenciar, eximir algú del servei que prestava, esp. del servei militar. exemptar exonerar deslligar(d'una promesa, d'un jurament) fer franc afranquir graciar quitar, eximir d'una obligació [...]
[Se conjuga como: acordar] v tr 1 deixar anar, soltar. Soltó al caballo, va deixar anar el cavall. 2 [un preso] deixar anar, soltar, deslligar. 3 desfer, deslligar. Soltar un lazo, desfer un llaç. 4 deixar anar, amollar, afluixar. Suelta un poco más de cuerda, deixa anar una mica més de corda. 5 [...]